Durant la meva etapa expressionista, suposo que necessitava no perdre de vista el detall, la sensibilitat amb la diferéncia, la finura en la observació, la paciéncia.
El millor exercici, un full gran, un tema gran, i sense preocupar- se del que hi entrarà o ´no, començar am el primer detall que es vulgui i no parar fins que s´acaba el paper.Finestra rera finestra, brancarera branca, fins al final . acabada la jornada, a la seguent continuar i així fins al final. Es una meditació activa. Extrenadament important per a tothom que li agradi pintar.Si teniu el temps, el tema a prop, no dubteu en fer- ho. Us transformarà la vostra pintura.No es tracta de saber dibuixar molt. Cadascú al seu nivell. I l´exercici es pot repetir al llarg del viatge segons el nivell o les necessitats que es tinguin. lo important es agafar la responsabilitat de tenir paciéncia i constància. Dos actituts que sempre hem de tenir ben afilades...:-)))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada